La mort d’Antoni Pitxot (el gran confident)

El passat 12 de juny va morir a Figueres Antoni Pitxot. Pitxot va ser un dels grans confidents dels secrets de Dalí. Pintor com ell es van entendre a la perfecció a principis dels anys 70. Amb Gala ja gran i amb diversos relleus entre els seus secretaris Pitxot aconsegueix que Dalí trobi algú proper, de la seva mateixa ciutat, i de famílies amigues de tota la vida. En definitiva, algú amb qui confiar davant de tants cràpules i especuladors que volten el geni com mosques. No és estrany que Pitxot tingui exposició pròpia al Muse Dalí i que en fos el director a càrrec vitalici.

Antoni Pitxot, però, també viu en primera persona capítols complicats en la vida de Dalí. Des de la mort de Gala a la decisió del geni de retirar-se al castell de Púbol. A Púbol Dalí no volia viure i només atén la visita que li fa cada dia Pitxot, segons ell mateix explicava, l’únic que entenia el que murmurava. Amb l’incendi que gairebé va costar la vida a Dalí, Pitxot fins i tot va haver de declarar en un judici, en haver de justificar la deficient instl·lació elèctrica que tenia el castell. També s’havien discutit l’autenticitat dels quadres de Dalí dels anys 80 que estaven exposats al museu, amb un geni molt envellit i amb Pàrquinson. Amb la seva mort s’envà el gran confident dels fantasmes de Dalí. És provable que mai coneguem els grans i apassionants secrets que segur que guardaven com a tresors infinits. O potser sí?1434123767_913598_1434136920_sumario_grande

A la fotografia, del 1988, es pot veure al president de la Generalitat, Jordi Pujol, fent una visita a un envellit Dalí en la seva habitació del museu-teatre de Figueres, anys després de l’incendi. Pitxot, a la dreta mostra un dels quadres.

R.I.P.

Advertisements

Provocació infinita

Provocació infinita

Lady Gaga s’ha aprofitat nombroses vegades de l’imaginari dalinià per amenitzar les seves aparicions, actuacions o videoclips en la seva curta però intensa trajectòria. Sense anar més lluny, per presentar el seu darrer treball Artpop es va mostrar directament disfressada amb els bigotis de Dalí. Com el pintor, Gaga ha volgut propulsar la seva fama a través de la provocació i l’escàndol. També és veritat que cada vegada és més difícil escandalitzar i mantenir la parròquia amb interès incondicional. En certa manera, la cantant no passa pel seu millor moment i el darrer disc està passant amb més pena que glòria per les llistes d’èxits. Segurament l’estètica ha devorat la música. El risc de l’excés és la fatiga, i potser molts s’han cansat de tantes excentricitats. D’això en Dalí ja se’n vantava, haver aconseguit distreure el personal durant quaranta anys de trajectòria. Dalí va oferir molt, ja veurem quan aguanta Gaga. El temps distingirà entre la còpia i el plagi.

Els fantasmes de Robert Descharnes

Els fantasmes de Robert Descharmes

El passat 18 de febrer va morir a França Robert Descharnes, fotògraf, assagista i darrer secretari de Dalí. La seva vinculació amb l’artista està plena de llums i ombres. Descharnes és el responsable de projectes com el reportatge dels quadres de Vermeer amb els rinoceronts a més d’un munt de fotografies i publicacions. Però també va substituir a Enric Sabater com a secretari en els anys on van començar a aparèixer obra falsificada i litografies en blanc amb la signatura de Dalí. Descharnes va estar amb Dalí al castell de Púbol durant l’incendi a la seva habitació. També és el que conservava les sondes gàstriques per si algun dia es volia comprovar que els genis tenen un ADN especial.
La fotografia que il·lustra aquest comentari mostra la visita al museu de Figueres que Dalí va exigir fer el dia de l’incendi abans d’anar a l’hospital per curar-se les cremades. És un risc que va assumir el secretari Descharnes, situat just darrere de Dalí, amb la companyia de Pitxot, que podem veure a la nostra dreta. Amb la mort de Descharnes s’emmudeixen un munt de secrets i fantasmes que van voltar a Dalí els darrers anys de la seva vida. DEP.

El castell de la vella lleona

El castell de la vella lleona

De la vida de Dalí hi ha dues coses realment terrorífiques: la història del germà mort i l’obsessió de la seva dona Gala per l’esoterisme. Gala era bona fent prediccions amb les cartes del tarot. Odiava la mort fins al punt de no parlar-ne mai i en fugia amb joves amants i operacions d’estètica. Si tenim en compte el seu caràcter més aviat esquiu i el seu aspecte de gran, obtenim un personatge sinistre, temible, guardiana de l’imperi dalinià. El geni de Cadaqués sabia que era bo tenir-la sempre contenta, per això li va comprar el Castell de Púbol perquè fes la seva. Si teniu l’ocasió de visitar aquest indret on Gala està enterrada, notareu clarament el seu esperit. Un esperit estremidor, de mantis, de vella lleona, encara furiosa per com van anar les coses després de l’incendi. Com tots, al final, la van deixar molt i molt sola. El seu espectre demana justícia! Per més pistes no deixeu de llegir “Els fantasmes de Dalí” (Columna, 2013). Què us diré jo…

25…

25...

Salvador Dalí Doménech mor el 23 de gener de 1989. Si en vida es va aprofitar del franquisme, Catalunya faria bé d’aprofitar-se d’un geni universal i immortal. El temps segur que li dóna la raó.
Si aquests dies sentiu curiositat per la vida, obra i misteris d’aquest artista no us deixeu escapar de llegir Els fantasmes de Dalí. Els que l’han llegit us ho confirmaran.