La mort d’Isolda

Dalí li agradava escoltar una i altra vegada l’òpera Tristany i Isolda de Wagner. La posava al tocadiscos mentre pintava i fins i tot mentre Gala li llegia alguna cosa en veu alta. En especial s’emocionava amb l’escena final de la mort d’Isolda i la seva inconfusible melodia. De fet, qui no es capaç d’emocionar-se escoltant aquest fragment? Una vegada més, el drama domina l’escena de les nostres vides. També la d’Isolda i la de Dalí, marcat per un final digne d’òpera. A Els fantasmes de Dalí, aquest fragment té el protagonisme que es mereix.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

w

Connecting to %s