Entrevista sobre “Els fantasmes de Dalí (TRIBUNA, desembre 2013)

Què hi trobarà el lector a Els fantasmes de Dalí?
*Una novel·la de bon llegir, amb molta feina al darrere perquè tots els elements encaixin. Trobarà les paranoies discursives de Dalí i dues històries relacionades amb el pintor que, mica en mica, es van fusionant i complementant. La intenció ha estat, d’una banda proporcionar una lectura apassionant i, de l’altra, donar a conèixer molts detalls de la vida de l’artista empordanès, adorat i odiat a parts iguals.

Thriller psicològic amb ingredients biogràfics, amor, relacions familiars… Per què aquest còctel?
*Perquè la trajectòria de Dalí té molts elements de novel·la. La seva vida està marcada per infinitat d’enigmes sense resoldre. Des del germà gran, batejat amb el mateix nom que ell, que va morir nou mesos abans que nasqués, al temor per les prediccions del seu pare o Gala, que creien que moriria en la misèria. També la visió ambigua i tortuosa que Dalí tenia del sexe, l’obsessió pel suïcidi i pels diners, a més del temor a la mort. De tot plegat només en pot sortir un thriller psicològic d’alta intensitat i simbolisme que m’ha apassionat escriure. Un còctel “dali-ciós” i “dali-rant”!

On està la barrera de ficció i la de realitat en els personatges que poblen la seva història?
*Dalí va mesclar ficció i realitat en tota la seva obra, ja amb la famosa “Vida secreta”. Jo he fet el mateix. Dalí va patir un incendi a la seva habitació quan, de vell i amb Gala morta, estava al castell de Púbol. Va salvar la vida de miracle. Això és cert, i jo li afegeixo que abans rep la visita d’algú que li assegura que és el fill del seu germà mort, fet que desmunta la seva teoria sobre el geni immortal que es considerava ell. La segona història, que passa en l’actualitat, és tota inventada, però molt realista i, al mateix temps, totalment daliniana. Uns personatges que viuen l’estiu com uns alter egos moderns de Gala, Garcia Lorca/Paul Éluard i el mateix Dalí. A Púbol, la meva dona, que estava embarassada, va notar la presència fantasmagòrica de Gala, precisament on està enterrada, detall fantàstic que després vaig aprofitar a la novel·la. Com diu el tòpic, la realitat, en l’entorn de Dalí, supera de llarg la ficció.

Dalí gení, però Dalí polèmic i ‘difícil’. Fins on arribava la persona i fins on el personatge?
*Dalí diu que tota gran fortuna s’inicia amb un gran robatori i que tota fama comença amb un gran escàndol. Ell va aconseguir totes dues coses: fortuna i fama, segurament a costa de vendre’s l’ànima i la intimitat. Dalí va sacrificar la seva biografia i la seva privacitat per convertir-la en un etern escàndol. Dalí no era un boig, se’l feia perquè el seu personatge així ho exigia. La tragèdia que tracto a la novel·la, és la d’una persona que no es va poder desfer mai del personatge que havia creat a consciència, fins i tot quan era vell i volia morir-se. S’havia convertit en un rei Mides de llargs bigotis i mirada folla, en una gallina d’ous d’or, i per això ningú de la seva cort volia que deixés de crear, fins i tot quan físicament ja no podia.

La seva novel·la vol contribuir a què els lectors s’endinsin en el món dalinià, que d’altra banda tenim ben aprop?
*La novel·la respira Dalí a cada pàgina, i és una bona guia per descobrir el més essencial de la vida del pintor. Agradarà als que l’hagin seguit i als que decideixin descobrir-lo. A més, la segona història analitza des del present la seva aportació a l’art, que no és poca, el que va suposar Dalí per a les avantguardes i per a la cultura de masses. Els capítols ens porten de visita pels paisatges purament dalinians. Després de llegir-la segur que voldreu passejar per Cadaqués, visitar els tres museus, Figueres, Portlligat i Púbol, o veure la sortida del sol al Cap de Creus, que és on acaba la novel·la. Dalí no s’entén sense el paisatge de l’Empordà. Dalí és la personificació de la tramuntana.

Les presentacions són encara una bona manera d’acostar el llibre al públic?
*Les presentacions avui funcionen si ofereixes alguna cosa més que l’autor i un amic de l’autor xerrant rere una taula. En el meu cas cada presentació ha estat diferent. En algunes m’hi ha acompanyat un actor disfressat de Dalí que ha interactuat amb el públic i ha llegit fragments, o en d’altres he projectat fotografies sobre la meva documentació fent la ruta daliniana Figueres-Portlligat-Púbol. En aquesta novel·la, a més, he potenciat tot el tema de les xarxes socials amb un blog específic, un book trailer de promoció i més vídeos on explico en primera persona detalls i secrets de l’argument. Ara, com mai abans, el lector pot contactar amb l’escriptor i dir la seva.

El treball d’investigació per escriure aquesta història ha estat molt complex?
*Dalí era complex, però la complexitat també m’ha suposat un estímul afegit. Documentar-me m’ha proporcionat grans estones, visionant reportatges, escrits i pintures. Dalí no te l’acabaries mai. Segons m’endinsava en el personatge més ganes tenia de seguir buscant, fins al punt que amb la novel·la ja acabada vaig haver de dir prou o acabaria ‘dalinitzant-me’. Aquest home és un català universal que faríem bé d’aprofitar i reivindicar al món, encara que tingui punts foscos.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

w

Connecting to %s