Dalí i l’ambigüitat sexual.

Dalí i l'ambigüitat sexual.

La vida de Salvador Dalí sempre ha estat marcada per la sexualitat entesa com una pertorbació, més que com un desig plaent. Des que el seu pare l’obsessionà amb les malalties venèries, Dalí mai va gaudir d’una sexualitat serena i decidida. En tot cas, ens queden els dubtes raonables sobre la relació que va mantenir amb Gala, sense fer fills i amb molts amants. També és molt coneguda l’amistat entre Dalí i Lorca, tot i que el pintor no va voler mantenir relacions sexuals amb el poeta. No obstant, a Dalí l’atreia l’ambigüitat en tots els sentits, també en l’aspecte i l’orientació sexual. Una de les seves companyes preferides de la darrera època productiva del pintor, Amanda Lear, sempre ha jugat a amagar el seu canvi de nom i també de sexe. A Dalí li entusiasmava confondre i enredar als seus coneguts explicant-los que la seva amiga rossa i prima en realitat era un home. Per a Dalí “la limusina” significava dit en clau el membre viril de l’home, i “fer la màquina de cosir” significava practicar el sexe. També es diu que Dalí organitzava orgies a la casa de Portlligat i que ell mateix, sense participar-hi, les enregistrava amb la seva càmera. De tot aquest material mai se n’ha sabut res, potser està ben amagat en els magatzems d’algun museu.

Advertisements

Sobre la novel·la. Capítol 8: Espectres del passat

Sobre la novel·la. Capítol 8: Espectres del passat

Aquests és un capítol clau en les dues històries. En la primera, Dalí està acabant de descobrir els secrets i les investigacions del seu germà poc abans que del seu llit comenci a fumejar. Pel que fa a la segona història, trobem a Guillem obsessionat amb la mort prematura d’alguns mites de la música i l’art de camí al castell de Púbol. A Púbol va succeir una de la anècdotes més pertorbadores a nivell personal que marcaria finalment l’argument de la novel·la. Com ja he explicat en algunes entrevistes, la meva dona i la meva sogra, van marxar a mitja visita sense saber perquè. Va ser dinant que, per separat, van confessar que havien notat la presència fantasmal de Gala a les golfes, amb l’exposició dels seus vestits, i que aquesta les empenyia a marxar. La meva dona en aquells moments estava embarassada i em va dir que, davant de la tomba de la musa de Dalí, va notar certa pau. Tot i així va haver de “dir-li” que no li volia fer mal, que només pensava en protegir el seu fill i que allí només estava de visita. Aquesta anècdota tan inquietant me la vaig donar per bona, primer perquè la meva dona no hi creu gaire en el tema dels esperits, i segon perquè de ser cert que l’esperit de Gala vagareja per Púbol, el lloc on hi duia els joves amants, donava molta força a la història que volia explicar. Per tant, Gala és un fantasma que visita a Dalí al seu llit i intenta influenciar -com havia fet en vida- en els fets que han de precipitar-se.
A la fotografia podeu veure a Gala a l’entrada de la seva habitació amb un dels seus joves amics tocant el piano. En aquest dormitori és on Dalí va estar després de la mort de Gala i on va patir l’incendi. Si us fixeu, al final es pot veure la calaixera russa de Gala que es va cremar totalment en l’incendi i que, de ben segur, es va endur més d’un secret entre les flames. No us perdeu la lectura d’aquest capítol!

Sobre la presentació al Museu del joguet de Figueres

Sobre la presentació al Museu del joguet de Figueres

És per mi un honor presentar Els fantasmes de Dalí al Museu del Joguet de Figueres el dissabte 9 de novembre a les 12h. Ho faré molt ben acompanyat amb el periodista i especialista en Dalí, Víctor Fernández, que també parlarà de la seva compilació de cartes entre el pintor i el poeta Garcia Lorca “Querido Dalí, querido Lorquito”. També vull agrair la col·laboració que en tot moment m’ha ofert en Josep Maria Joan, director del Museu, perquè la presentació sigui possible.
Què us trobareu els que vingueu? Per part meva us donaré moltes ganes de llegir la novel·la (els que encara no la coneguin), i pels que ja l’hagin llegida els explicaré com es va anar teixint i entrellaçant els dos arguments-les dues històries que apareixen, també el perquè de les vint paranoies crítiques que a molts els ha deixat amb la boca oberta (100% Dalí). Pel que fa al Víctor, estic segur que ens apassionarà amb tot el que sap de Salvador Dalí (jo crec que ho sap absolutament tot!), moltes d’aquestes coses les sap de primera mà gràcies al que considera un dels seus millors amics, Enric Sabater, un dels secretaris del pintor empordanès, mort recentment. Jo, al Víctor Fernández, me l’escoltaria hores i hores sense cansar-me. No us ho perdeu. Un luxe.