Homenatge a Lou Reed a “Els fantasmes de Dalí” (fragment)

Jo, Guillem Cabrera, vaig néixer el mateix any en que David Bowie es transvestia de Ziggy Stardust. Aquesta casualitat, o fatalitat, crec que em va marcar a posteriori, quan un dia vaig arribar a una conclusió sobre la meva sexualitat. Les connexions entre Dalí i Bowie han estat, si més no, curioses. Per exemple, van compartir musa, l’Amanda Lear, cascavellet de plata, símbol de l’ambigüitat sexual dels anys setanta i, més sorprenent encara, barreja de model, pintora i cantant amb cert èxit. De Dalí va ser una fidel companya, i de Bowie un curt i prolífic divertiment. Segons la Lear, Bowie va parlar per telèfon amb el pintor un dia que la va trucar a casa. Dalí, per la raó que fos, preferia altres roquers com l’Alice Cooper i potser per això no li va fer ni cas. A tots tres, Dalí, Bowie, Lear, els agradava l’art del transformisme, el glam, i la provocació. També coneixien molt bé a l’Andy Warhol i les festes que s’organitzaven a la Factory de Nova York. Entre Dalí i Warhol també van compartir l’Ultra Violet com a model d’experiments i excentricitats. Per la seva banda, Bowie va dedicar una cançó a Warhol i, anys més tard, fins i tot va interpretar el seu personatge en una pel•lícula sobre Basquiat, un grafiter negre apadrinat per Warhol que va morir de sobredosi amb vint-i-set anys. Warhol també va ser el pare espiritual de la Velvet Underground amb Lou Reed al capdavant. El disc en solitari que el va llançar a la fama, Transformer, estava produït precisament per Bowie. Sempre he cregut que aquestes relacions signifiquen alguna cosa més que admiració mútua. Potser tots els iguals, totes les ànimes bessones, al final es troben. I si no es troben es busquen. Encara que fossin paranoics, homosexuals, ionquis i transvestits. Tots tenien punts de genialitat, però el fet de trobar-se els retroalimentava i la seva fama en sortia beneficiada. Dalí idolatrava a Velázquez. Warhol s’emmirallava en Dalí. Bowie en Warhol. I Lear en Bowie. L’anècdota entre famosos es converteix, de manera màgica, en llegenda de mites. Però Dalí seria, en tot cas, el precursor de l’ídol de masses contemporani, sense el qual ni la Lear, ni Warhol, fins i tot Bowie i Reed, no haurien sumat elements i maneres d’actuar.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s