Una crítica d’un lector “no habitual”

Hola Xavier,

Abans que res, deixa’m felicitar-te per aquesta nova aventura literària anomenada “Els fantasmes de Dalí”. Val a dir que, l’opinió que a continuació t’oferiré és la d’un no lector habitual, possiblement avorrit i fastiguejat per la literatura clàssica que em van obligar llegir, analitzar i reanalitzar quan estudiava el batxillerat humanístic. Es veu que per aquí no anàvem bé…

En qualsevol cas, sempre he gaudit amb els teus textos. L’últim que recordo haver llegit és aquella gamberrada juvenil de barri que vas batejar com “Ketchup”. És aquesta doncs, la meva última referència sobre la teva prosa i el meu punt de partida ara que critico.

Bé, el primer que puc dir és que amb aquesta obra em fa la sensació que has accedit a un altre estadi. Jugues en una altra lliga. He trobat l’estil d’ “Els fantasmes…” molt més depurat i madur que no pas tot el que havia llegit teu fins ara. A més, no m’importa dir-ho, és una aposta molt més ambiciosa que suposo s’adreça a un públic més ampli o, com diríem a la ràdio, generalista. A més, ho fas per la porta gran, comptant amb un personatge seductor i que dona tant de joc com Salvador Dalí.

A aquesta percepció però, li contraposo una altra. I és que, un cop acabat de llegir el llibre, crec que has posat les bases per escriure la teva millor obra. És a dir, que com a seguidor teu que em considero, trobo que la teva gran novel·la està encara per arribar. Atenció! Això no és cap aspecte negatiu, sinó al contrari. Has passat de la novel·la juvenil a l’adulta, i això, com a bon creador que ets, requereix d’un procés que, de ben segur, aniràs perfeccionant.

L’estructura queda ben clara des del principi: dos temps, dues històries. La que protagonitza el mateix Dalí és més pausada, íntima i al·lucinògena. Has fet un magnífic exercici a l’hora de posar-te a la pell del geni, que segur no deu ser fàcil… L’altra història, protagonitzada per Guillem i companyia, és un veritable thriller “gualià” on la troca s’embolica fins a límits insospitats. D’aquí s’agraeix el ritme accelerat en contraposició amb els flashbacks dalinians, però potser massa i tot. Tinc la sensació que has volgut incloure masses elements en poques pàgines: sexe, un passat tèrbol, mentides, família, identitats falses, les visites per la geografia de l’Empordà… Espero que tinguem l’oportunitat de comentar-ho tranquil·lament.

En qualsevol cas, m’ha alegrat moltíssim comprovar com ambdues històries continuen la línia d’alguns dels teus relats sobre la bogeria, on escaneges els racons més foscos i pertorbadors de la condició humana. Sens dubte, el teu gran tema. És per això que penso que has donat un pas endavant dins el teu estil esbossat a les narracions curtes. Atòmic!!!

Menció a banda es mereixen les paranoies crítiques. Ja m’explicaràs com t’has documentat per acabar configurant aquest veritable “diccionari dalinià” que exposes amb tanta gràcia. A més, relacionades amb la pròpia narració… Deixes al lector amb la boca oberta! Trobo que podrien funcionar com a entitats literàries amb total autonomia.

Moltes felicitats i una abraçada ben forta!!!

Un lector no habitual.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

w

Connecting to %s