The ghosts of Dalí (capítol de mostra en anglès)

Aquí teniu el primer capítol en anglès (The ghosts of Dalí, translated by Maggie Ridding, edited by Peter Ridding)

Consulteu els drets a: http://www.sandrabruna.com/libros.php?id_libro=2149&lang=en

1The maestro was in bed, immersed in his nightly paranoia, recalling his mighty discussions when suddenly he was startled.  Something made him raise his head from the pillow. His sunken watery eyes slightly changed expression.  Just beyond the foot of the bed he could see the outline of the side-table with the candelabra, his wife’s dressing-table with its ostentatious silver mirror.  He thought perhaps he was imagining things and fell back again onto the pillow, his gaze tracing the four sides of the canopied bed.  He screwed up his eyes to get a clearer picture.   He could sense a shadow by the door that led to the piano room slowly and silently drawing nearer, a presence almost palpable in the rancid air of the room.  He supposed it was the nurse who came to disturb him regularly.  He would try to feign sleep just to annoy her, he thought.  But whatever it was refused to go away and stood there defiantly.  He noted the rapid breathing which made him wonder about the person’s intentions.  His fear made his right hand tremble uncontrollably.  He didn’t dare open his eyes. He ruffled the sheets a little to see if that would confuse the stranger. He made a few grunting noises then listened.  The sound of breathing continued.  The visitor stood close, unafraid, not moving an inch.  Clearly he knew he was being watched.  For a moment he thought it was his wife’s ghost.   Ever since he had been living in the castle he was convinced that one night she would appear before his shrivelled old figure wearing the red dress that he had buried her in, two floors below, inside the crypt.  The mere thought of this terrified him.  He could not stand it any longer so he opened his eyes to find out what was happening. With difficulty he sat up.  Now he could see that there really was someone at the foot of the bed.  It was not his wife, nor the nurse, nor one of his secretaries or workers.  It was a totally unfamiliar figure, wrapped in a black robe. The sight left him almost paralyzed.

‘Who are you?’ he croaked.

The figure stepped forward taking hold of the bedpost.

‘Maestro, please forgive the intrusion,’ he said softly, still keeping his face hidden.

‘Leave me alone.  Get out.

Terror-stricken, he fumbled under the sheets for the alarm button fastened to his dressing gown.  He pressed it repeatedly until it gave off sparks and a strange light glowed beneath the sheets.

“You must listen to my story!”

“Are you Death?”

The man hesitated a second.

“No.  I am… your secret life.”Image

Advertisements

Sobre la novel·la: capítol 5, Canibalisme tou

ImageA aquestes alçades de la novel·la tenim, d’una banda al desconegut mostrant els secrets del quadern del germà mort en el llit de Dalí i, d’una altra reprenem la ruta de la Vicky, la seva filla i en Guillem. Aquí els trobem sopant al port de Llançà sense el marit de la Vicky, que s’ha quedat a dormir a Barcelona per qüestions de feina. En aquest capítol vaig recrear les nits plàcides d’agost (sense tramuntana!), amb cantada d’havaneres i rom cremat al club nàutic. Conec molt bé aquest port i un parell de familiars fins i tot hi tenen embarcació. Sense anar més lluny, el iot on sopen (i alguna cosa més) en Guillem i la Vicky és la recreació de la barca dels meus oncles, camarot amb llit rodó inclòs. En aquest capítol en Guillem ataca a la Vicky amb preguntes directes sobre la seva relació amb l’Hèctor, disfressades amb comentaris sobre la vida de Dalí. No obstant veiem a Guillem (notablement begut) com un home desequilibrat i procliu a la dualitat. Qui és el seu company nocturn? Per què li falta un dit de la mà?

Analitzem el book trailer

Si heu tingut l’ocasió de veure el book trailer de Els fantasmes de Dalí haureu pogut observar que conté moltes pistes sobre la novel·la. Si us sembla l’analitzarem sense desvetllar cap secret. 1) En primer lloc veiem un home amb una túnica negra que, davant del mar, llegeix/consulta un quadern (aquest és el personatge enigmàtic que es presentarà a l’habitació de Dalí del castell de Púbol. Les respostes de la vida del germà mort de Dalí estan en aquest quadern. 2) Veiem diverses imatges de Dalí en moviment. La darrera és l’última aparició pública del geni, ja molt desmillorat. Després se’ns mostren les finestres del castell de Púbol com es tanquen en la seva reclusió personal. Tot seguit veiem imatges de l’habitació de Dalí al castell, l’habitació que es va cremar i gairebé va costar la vida a l’artista. En aquest espai passa l’acció d’una de les dues històries. Finalment tornem a trobar-nos a l’home de la túnica negra, de nit, en busca de Dalí. 3) Després de mort, ja en l’actualitat, un cotxe s’acosta a Figueres. Es mostren diverses imatges del museu-teatre on està enterrat. La darrera imatge que apareix mig desenfocada és el rostre fantasmal de Gala, present en el castell de Púbol (de fet, el seu castell i on està enterrada sola). 4) El book trailer acaba mostrant la portada de novel·la sobre uns coixins. (intenta recrear el llit de Dalí amb el fum que va precedir l’incendi de la seva habitació).
Espero que després de llegir aquests comentaris us hagin vingut ganes de tornar a visionar-lo i, sobretot, de llegir-vos la novel·la.

Resum de la presentació de Els fantasmes de Dalí a Barberà

Si teniu cinc minuts val molt la pena que mireu el divertit resum del que va ser la presentació de la novel·la a Barberà del Vallès. I va ser “genial” poder comptar amb l’espectre de Dalí!!

Sobre la novel·la: Capítol 4. Pensaments geodèsics.

En aquest punt de la novel·la haureu comprovat com les dues històries segueixen un punt de vista molt dalinià tot i que passen en llocs i temps diferents. D’una banda seguim amb l’estrany personatge que es presenta al llit de Dalí per confessar el destí del seu germà, oficialment mort, i l’aparició d’un quadern que serveix de testimoni familiar. De l’altra veiem a la Vicky i la seva filla acompanyats per en Guillem Cabrera en el museu Dalí de Figueres. En aquest capítol Guillem comença a mostrar-nos alguns elements inquietants, sobretot amb l’obsessió de veure la tomba del pintor, que es troba a l’escenari del teatre-museu, i el breu rapte que fa de la nena de la Vicky.

Personalment, havia anat al museu Dalí amb l’institut pocs dies abans que Dalí morís, fet que em va impressionar i encara recordo perfectament. Per documentar-me per la novel·la vaig tornar a visitar el museu. Aquesta vegada ho vaig fer amb el meu fill gran penjant de la motxilla. Com a anècdota aquell dia vaig poder veure a l’Antoni Pitxot i la Montse Aguer (principals responsables del Museu i la fundació Dalí) fent de guies a un grup de japonesos. I és que aquest museu cada any rep milions de turistes. Jo diria que ImageDalí encara és viu!