Una crítica de la novel·la molt interessant (amb algun spoiler)

PROPERA PARADA: CULTURA / Salva G.

Tres anys és el temps que ha trigat el Filòleg Xavier Gual (Barcelona, ​​1973) per documentar i estar preparat per a l’escriptura del seu últim llibre: “Els fantasmes de Dalí”, un thriller psicològic on la realitat i la ficció caminen de la mà. I això es nota i molt.

Gual ofereix al lector els últims dies de vida del geni Dalí, vell i decrèpit, postrat al llit del castell de Púbol, veien l’espectre de la seva dona Gala, i compartint les seves nits en vetlla amb un visitant nocturn que la vol explicar el seu veritable secret, però també fa un repàs al costat més polèmic del mestre, com la seva posició cap a la monarquia, la seva amistat amb el dictador Francisco Franco o la seva passió pels diners, la seva megalomania, el seu narcisisme i les seves ganes d’atreure a l’opinió publica.

Paral·lelament a aquests fets, uns anys més tard, apareixen els veritables protagonistes de la novel·la, Guillem, Héctor i Vicky, però com si fossin els nous Dalí, Gala i Paul Éluard, poeta i primer marit de Gala.

Tota la novel·la és una petita quimera, un somni entre boires, una petita mentida, un engany, un truc de màgia.

Gual convenç amb la seva arriscada proposta traient punta a la mort per meningitis del germà gran de Dalí, anomenat Salvador, com ell.

Però també ens agafa amb la història de Guillem, un obsessionat pel mite i per descobrir el secret de la seva família, des de la seva avia, fins als seu pare i esbrinar la raó de les seu suïcidi.

És veritat que aquesta història, un triangle amorós, capta més la nostra atenció que el que passa a la cambra del mateix Dalí, i són en aquest moment quan la novel·la creix, però sens dubte la veracitat de totes les anècdotes de la vida del geni de Figueres, a més de sorprendre’ns ens alliçonen en la nostra cultura personal. I és que, qui no a visitat el Teatre-Museu Dalí de Figueres? El mateix que va veure, quan encara era teatre, les dues primeres obres del pintor en una mostra de pintura de l’any 1918.

Destacar també les petites paranoies critiques del geni entre els capítols del llibre, que ens acosten encara més a la mania d’un autèntic geni. No cert que tots els genis amb bipolars encara que no tos el bipolars arriben a ser genis? Dalí, Van Gogh, Woolf, Kerouac, Nijinski, Shumman, tots ells autèntics genis amb trastorns bipolars, amb el mateix Guillem el protagonista de la novel·la.

En definitiva, tant si ens agrada Dalí, com si no, gaudirem amb la lectura del llibre, per descomptat, si volem l’obra del pintor el grau serà més gran, i estic convençut que si no ens agrada o no el coneixem prou , ens vindran ganes de visitar tant el Teatre-Museu de Figueres, com el castell de Púbol, o la casa museu de Portlligat o si ens agafar per anar de viatge a Londres, fer una ullada a l’exposició permanent de l’artista en el famós London Eye i que un servidor no va deixar passar l’oportunitat de visitar en una de les primeres visites a la capital anglesa.Image

Sobre la novel·la. Capítol 3 (Primera metamorfosi paranoica)

Sobre la novel·la. Capítol 3 (Primera metamorfosi paranoica)

Al tercer capítol l’Hèctor ha d’anar a treballar a Barcelona i per això la Vicky amb la seva filla és la que ha d’acompanyar al Guillem fins a Figueres. En aquesta ciutat visitaran el museu Dalí, però abans faran temps al Museu del Joguet. En aquest capítol comencem a conèixer alguns detalls tan d’en Guillem com de la Vicky. Sobretot comencem a desconfiar de les intencions d’en Guillem, ja que confessa que sovint té pensaments estranys que no es poden dir. Finalment arriben a l’espai del museu dedicat a la infantesa de Dalí (mireu la foto). Segons explica el mateix artista, els seus pares el van mimar en excés i això va condicionar la seva vida i el seu egocentrisme, sobretot quan amb disset anys se li va morir la mare i, més tard, sabria que va néixer nou mesos després de la mort d’un germà primogènit que es deia exactament com ell. Si tot plegat no condiciona la vida d’un futur geni… Un dels temes de la novel·la: la genialitat és innata? Tothom té pensaments paranoics? Qui és el company nocturn d’en Guillem? Llegiu i ho sabreu tot!