El Cadillac de la mort

Amb aquest luxós cotxe Dalí es presentava com a triomfador cada vegada que trepitjava l’Empordà. Curiosament, també va ser un vehicle que va viure macabres passatges de la vida del pintor. El dia que Gala va morir a Portlligat, la van embolicar amb una manta i la van dur en el seient del darrere fins al castell de Púbol mig d’amagat, tot per evitar incòmodes tràmits burocràtics. El dia que es va incendiar l’habitació de Dalí, també en el castell de Púbol, el pintor va marxar amb el Cadillac, sempre conduït pel seu xofer Caminada, fins a l’hospital. Miraculosament aquell no va ser el seu últim trajecte. Tot i les cremades que s’havia fet, Dalí va exigir que abans d’anar a l’hospital, volia visitar una vegada més el seu museu de Figueres. I així ho va fer.

Actualment el Cadillac dels Dalí, amb matrícula de Mónaco, es pot veure aparcat en el garatge del castell de Púbol.Image

Última aparició pública de Salvador Dalí

En aquest vídeo podeu veure una de les darreres vegades que el geni va atendre els mitjans de comunicació. A “Els fantasmes de Dalí” parlo dels seus darrers anys, quan ja no volia viure i tot i així la mort es persistia a visitar-lo. De fet, la novel·la acaba amb les seves paraules: “Quan ets un geni no tenim dret a morir-nos… perquè fem falta pel progrés de la humanitat. Viva el rei! Viva Espanya! Viva Catalunya!

Gala (com a fantasma)

El dia que vaig visitar el castell de Púbol en vaig marxar amb la convicció que encara residia plenament l’esperit de Gala Dalí. Després de passejar-me per totes les estances, on hi duia els seus joves amics, el saló del piano, la cambra de bany amb aixetes d’or, el llit on anys després es cremaria el seu marit, els seus vestits exposats a les golfes i, sobretot, la seva solitària tomba, lluny del cos del seu marit. Crec que l’esperit de Gala està furiosa. Aquell castell era el seu territori sagrat (fins i tot el mateix Salvador Dalí havia d’avisar per escrit que vindria de visita). M’ho constata el fet que aquell dia, la meva dona, que estava embarassada, de cop i volta va voler marxar. La meva sogra també va fer el mateix sense saber-ho. Me les vaig trobar a les dues esperant al jardí. Després em van confessar que havien notat la presencia d’aquella dona. La percepció les havia incomodat tant que se’ls va fer insuportable. Si creieu en fantasmes… A mi em va faltar temps per imaginar coses per a la novel·la!Image